la meva familia és la meva llar

En el Dia internacional de la FAMÍLIA

He estat consultant el terme “família” en diferents diccionaris.

L’enciclopèdia Catalana diu en la seva accepció primera: _ Unitat social formada per un grup d’individus lligats entre ells per relacions de matrimoni, parentiu o afinitat. A la RAE no és fins a l’accepció nº7 que no trobo una definició que s’acosti a allò que m’agradaria trobar: _Grupo de personas relacionadas por amistad o trato. Però segueix essent del tot insuficient.

M’entristeix i fins i tot m’espanta comprovar que cap diccionari parli de germanor, d’amor, d’estima, de protecció, de refugi, de llar…..

He buscat també el terme “llar” amb l’esperança de que la cosa millori però tornem a estar igual. Al final em sembla que em quedo amb aquesta: _Lloc d’una casa (…) on hom fa foc per escalfar-s’hi. Jo hi afegiria al final: _…i la família s’hi reuneix al voltant. Aquí volia anar jo a parar, a “l’escalf”. Per a mi la “llar” és el lloc on trobo escalf, refugi i protecció, i la “família” és la comunitat de persones amb les que trobo comprensió, estima…AMOR. La meva família és la meva llar.

familia llar

Permeteu-me fer, doncs, ús d’aquest nou terme inventat FAMILIA-LLAR.

La família-llar, sigui de la mena que sigui, tradicional o no, és el nucli central de qualsevol societat. D’ella depèn que els éssers humans aconsegueixin integrar-se de manera sana i completa en el seu entorn. La família-llar és clau per a la plena emancipació de les persones. Per assolir la plenitud com a individus ens cal el suport i l’escalf de la familia-comunitat-amics.

La formació del nucli familiar permet la transmissió de valors que passen de uns a altres, així com l’establiment de llaços afectius entre els diferents membres que la conformen. Necessitem saber que tenim un “lloc” on refugiar-nos, on hi tenim “germans”. Sols som vulnerables, però quan treballem junts, amb germanes i germans, podem recolzar-nos.

Com diu el mestre zen Thich Nhat Hanh “No podem arribar a l’oceà com una gota d’aigua: ens esvairíem abans d’arribar al nostre destí. Però si ens convertim en un riu, si hi anem com una família, com una comunitat, segur que arribem a l’oceà”. (Parla de l’oceà com a metàfora de la plenitud en la vida).

El potencial de la plenitud vital és una llavor que està en cada un/a de nosaltres, però necessita regar-se amb amor i escalf per poder florir, manifestar-se i convertir-se en realitat. Una familia ha de ser una llar, un refugi, una comunitat de resistència, que ens ajudi a resistir a la fredor, a la competitivitat, l’egoisme, l’individualisme, la insolidaritat, la violència i la manera irreflexiva i poc conscient de viure que dominen en la nostra societat.

La familia-llar ens ha de curar del nostre patiment de sentir-nos desconnectats dels l’altres. Quan pertanyem a una familia-llar, podem curar aquests sentiments d’aïllament i separació. La familia-llar és un “jardí” que ens ha de permetre “florir” i exhalar el nostre millor perfum.

Cada membre de la família-llar té dons únics per oferir a la resta de la família i també a la comunitat mundial, que hauria de ser una altra família-llar i que per desgracia està molt lluny de ser-ho, encara.

Als redactors de diccionaris: Aquí els deixo una humil suggerència: afegeixin aquesta accepció:

_La família és la llar on els éssers humans (amb relació de parentiu o no) i altres animals, trobem el refugi i la comprensió necessàries per viure amb seguretat, desplegar-nos en plenitud i ser feliços.

Tinc 56 anys i he descobert que no hi ha cosa més alta que la germanor. I aquesta, comença per tenir una família-llar.

Kiku Mistu Thou. Membre de l’Escola de l’Art de Viure i de la Llar-Escola de Vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *